Precarietat democràtica

Els mitjans de comunicació, els partits polítics i bon a part de la generació que va veure néixer l’actual monarquia parlamentaria s’entesten en sacralitzar el sistema, els seus símbols i mecanismes, la constitució i en molts casos fins la institució monàrquica: Ens volen fer creure que que no només no hi ha cap altre sistema millor per organitzar i gestionar l’estat sinó que a més, l’actual estat de coses és l’únic possible.

El republicanisme ha desaparegut de l’àmbit de proposta política real tant o més que el franquisme. Ara, això si, hom s’omple la boca de la paraula democràcia segrestant-ne el significat dins del marc concret del funcionament actual de l’estat espanyol. I eviten afrontar una evidència: la interpretació del concepte de democracia és ben diferent arreu. Hi ha monarquies amb diversos nivells de privilegis, de poder fàctic i atribucions polítiques, repúbliques (federals o jacobines i centralistes), estats que apliquen en diferent mesura i en base a criteris diversos la pena de mort… fins i tot la duració de les legislatures, el sistema electoral i el marc legal que regeix els diferents governs varia notablement d’uns països als altres.

Per això, i per una qüestió bàsica de coherència amb el significat bàsic del concepte democràcia, resulta inacceptable la interpretació tancada que des del nostre estat es fa d’unes opcions que per les raons que sigui em pres de moment però que res ens impedeix de canviar-les.

Fins al moment, el monarca espanyol i els seus privilegis han estat “instaurats i no restaurats” per un dictador feixista que, des del punt de vista de totes les actuals democràcies occidentals va ser explícitament i de manera reiterada durant 40 anys un delinqüent. La monarquia de l’estat espanyol no ha ni complert amb la mínima condició indispensable per poder penjar-se les medalles de “democràtica” i de “Parlamentaria”:
1) Invalidar el seu jurament d’acceptació a “Los principios i valores del Movimiento Nacional”.
2) Condemnar la dictadura feixista del general Francisco Franco i disculpar-se per les afinitats i complicitats amb ella demostrades públicament per la Casa Reial en un passat no tan llunyà com sembla.
3) Sotmetre la continuïtat de la institució monàrquica a la confirmació de les urnes.

Per altra banda, un simple vot cada quatre anys, amb llistes tancades, el migradíssim paper de la cambra de representació territorial i els nombrosos buits legals que amparen el gangsterisme en les administracions municipals no representen cap garantia de drets i llibertats civils. La manca de transparencia de l’administració és flagrant i arriba fins a extrems com l’actual negativa de publicar les balances fiscals de Catalunya o la il·legalitat de celebrar consultes populars fora de l’àmbit de l’administració central de l’estat i només en uns supòsits concretíssims.

És molt trist però fins i tot la dubtosa i acondicional democràcia interna de nombroses empreses multinacionals és més àmplia i real que la de l’estat espanyol.

I amb tant poc poder pensem que ja el tenim tot?