SGAE sense ànim de lucre?

Que m'expliquin, sisplau, el primer article dels estatuts vigents de la SGAE:

"TÍTULO I
Denominación, constitución, naturaleza, régimen jurídico, domicilio, duración y fines

Artículo 1º.- Denominación y constitución
La SOCIEDAD GENERAL DE AUTORES Y EDITORES, en anagrama SGAE, es continuadora de la Sociedad de Autores Españoles, fundada en 1899, y de la Sociedad General de Autores de España, constituida, con la naturaleza de sociedad civil particular, el 3 de marzo de 1932. En su forma actual, se constituyó, en cumplimiento de lo establecido en la disposición transitoria séptima de la Ley 22/1987, de 11 de noviembre, de Propiedad Intelectual, como asociación sin ánimo de lucro y bajo el nombre de "Sociedad General de Autores de España", el 18 de mayo de 1988, por transformación de la corporación del mismo nombre, creada por Ley de 24 de junio de 1941. Consta inscrita en el Registro Nacional de Asociaciones del Ministerio del Interior con el número 82.089".

Per què mirar la tele?

Per què mirar la tele si podem entrar en qualsevol secta, enganxar-nos a alguna droga, allistar-nos a l'exèrcit o simplement canviar el nostre cervell per un iogurt de carxofa?
Cal tenir a casa la finestra oberta al psicoanalista a sou del sistema capitalista i deixar que programi les nostres actituds, reaccions i tendències?
És necessari mastegar tones de publicitat cada dia per acompanyar el "plat fort" de l'alienació total?
Cal que una pantalla ens esquitxi de sang i de prepotència per entendre l'actualitat?
Fa set anys que visc sense tele, amb internet, ràdio, diaris, llibres i moltíssims DVD's... i no estic menys informat sinó menys programat.
Està clar que és un mitjà potent (tot i que l'ADSL i el cable l'estan deixant enrere) quan deixi de ser de masses i ja no mogui els diners que mou, es tornarà interessant.
Temps, li cal un cert temps i una purga important d'imbècils.

L'underground són ells

Històricament, la cultura oficial i, més tard, la de masses, representaven les opcions de "gama alta", els formats cars i la sofisticació. La cultura popular, en canvi (i especialment la més minoritària i/o marginal), s'havia d'acontentar amb les formes senzilles, sovint barroeres, així com la precarietat de mitjans. Ara, la cultura digital ha canviat els papers.

Ens trobem doncs que la cultura de masses, l'art que compta amb el suport de grans grups econòmics i fins i tot la gastronomia de les multinacionals representa per norma general la gama més baixa de qualitat mentre que els artesans, els petits grups independents, els artistes autoproduïts i la "petita cultura" en general, s'han convertit en el màxim exponent de la innovació, l'alta qualitat i la delicatessen.

No deixa de ser curiós que ara, quan precisament hi ha més mitjans que mai per a la producció artística i cultural, l'oferta oficial, la generalitzada, hagi afluixat fins al punt de posar el llistó tant baix que gairebé qualsevol hi pot competir en termes de qualitat.

Podria semblar una actitud altruïsta, un acte de justícia social i un "donar peixet" digne del més elegant fair play si no fós per que prové d'un tipus de grups econòmics i empresarials que preferiríen la ruïna a l'exercici ni que fós puntual i simbòlic de las més mínima utilitat social. Parlem de cadenes de restaurants que prefereixen plegar a augmentar la qualitat de la seva carta o pagar sous dignes. Parlem de grups mediàtics que, si no poden vendre merda prefereixen no vendre res. Opten per la publicitat enlloc del capital humà i prefereixen vendre molt encara que sigui a baix preu abans que fer qualitat.

Bé, és el seu problema i això els converteix en els marginals majoritaris de la cultura, l'art i la creació en general. Ara són ells, l'underground, i neix una època daurada per l'art independent.

Denunciem la COPE!

La suma de denúncies civils contra la COPE pels seus continguts xenòfobs, feixistes i difamadors pot tenir un valor testimonial... Les campanyes àmplies de boicot poden arribar a ser útils: es tracta que l'església catòlica espanyola perdi popularitat i tingui problemes legals pel seu manteniment de l'actual COPE.

Seleccions Catalanes

No sóc la mena de persona que perd el cul (i la dignitat) pels esports televisats. Cada vegada que veig algú seguint un partiut del que sigui per la tele (especialment futbol) penso que és una pena que hagi renunciat a la seva intel·ligència i la seva cultura a canvi de pràcticament res.

Però la negativa espanyola a permetre les seleccions catalanes m'indigna: Només és un joc. No pot jugar qui vulgui amb qui vulgui i quan vulgui? Per què? De què carai ténen por?

Independència? Com? Quan?

No hi ha cap país del món que hagi assolit la seva independència des de l'aburgesament passiu, el liberalisme clientelista i amoral, a base de mirar la tele, comprar i endeutar-se, triant per líders gent com Montilla, Mas, Carod-Rovira, Saura, Duran-Lleida, Sirera...

Mirem la història amb perspectiva. Els drets dels pobles no es regalen: cal prendre'ls.

Assumir l'independentisme com a una febrada que va dels 15 als 30 anys a base de manis i pintades sense cap compromís ni jugar-s'hi res personalment no és una alternativa viable de futur com a poble.

Tenim un passat com a rebels a l'imperi romà, com a almogàvers, menestrals, bandolers, republicans i maquis... Les armes no resolen res i això ho sabem. Però ser una colla de venuts esclaus de la hipoteca, la VISA, el consumisme en general, la tele, uns partits mediocres i unes religions perverses amb l'única vàlvula d'escap del futbol i la tele en general és pitjor que res:

ABANDONEM AQUESTS HÀBITS BOTIFLERS O DEIXEM DE FER EL PLORICÓ.

L'estat espanyol és dels més cafres d'europa: o juguem fort o no juguem.

Què n'hem de fer, dels prehistòrics?

Alguna gent es nega a evolucionar. Diuen coses com "ull per ull i dent per dent" (Hammurabi, S.XII AC). Miren esports televisats. megen fast-food i transgènics. Agredeixen la seva parella. Són explícitament racistes o homòfobs. Pertanyen a sectes nocives (com la catòlica en les seves cares més dures: Opus Dei, Testimonis de Jehovà, Legionaris de Crist...). Voten partits que basen la seva doctrina en la mediocritat elevada a norma general. Hooligans de la ignorància, retarden l'evolució social tal i com l'església catòlica va robar 800 anys a l'evolució humana. Són còmplices de la "plaga divina" de la SIDA i fan tot el possible per que s'extengui.

"Que hay de lo mío?"; "Que se jodan"; "Por Cojones"; "Arribaspaña"; "Novios de la muerte!"; "Al paredón!"; "Rojosdemierda!"; "Judeomasones!"... però també "Sempre s'ha fet així"; "Són de fora"; "Xarnegos"; "Culés o res!"; "Putaspanya"; "Xuetes"; "Xaves"; "De Can Fanga"; "Nosintegren"...

Què n'hem de fer, dels prehistòrics? Donar-los càrrecs de responsabilitat? Seguir les seves consignes? Negar-nos, com ells, a evolucionar?

L'odi no ha de ser mai convertit en consigna si volem un futur viable.

Preguntes Capcioses 1 (01 a 30)

01) Per què convergència segeix carregant amb Unió?
02) Per què no hi ha cap partit espanyol d'ultra dreta explícita amb representació parlamentaria si el feixisme té una amplia base social a l'Estat Espanyol?
03) Per que no són legals les consultes populars?
04) Per què no s'aplica la llei de partits al PP en referència al franquisme?
05) Per què la Fundación Francisco Franco és legal i l'Egunkaria o l'Egin no?
06) Per què no s'accepta per la banda espanyola la mediació internacional en el conflicte basc?
07) Per què no es consideren el racisme, el masclisme i l'homofòbia com a psicopaties?
08) Per què alguns articles de la constitució espanyola són intocables i altres són ignorats?
09) Per què la monarquia no es tipifica com a delicte com són altres tipus de dictadura?
10) Què diferència una religió d'una secta si maten, o roben o violen igual?
11) Per què el franquisme a Espanya no és legalment igual al nazisme a Alemania?
12) Per què Fraga, Samaranch o Anglada no han pagat pels seus delictes?
13) Per què l'Església Catolica no ha estat mai jutjada pels seus crims contra la humanitat?
14) Per que l'ús del terrorisme com a eina electoral no es tipifica com a delicte?
15) Per què les promeses electorals no vinvculen jurídicament qui les expressa?
16) Per que el finançament dels partits no està a l'abast de tota la ciutadania?
17) Per què els catalans no disposem d'una llei electoral pròpia?
18) Per què les administracions no estan obligades a rendir comptes detallats a la ciutadania?
19) Per què l'especulació urbanística no es tipifica com a delicte?
20) Per què els alcaldes poden fixar el seu sou?
21) Per què del castellà se'n diu espanyol i del basc, el gallec o el català no?
22) Per què els delictes ecològics greus no es consideren terrorisme?
23) Per què els estats democràtics poden recolzar una guerra sense l'aprovació del seu poble?
24) Per què els empresaris que fomenten la precarietat laboral no són expropiats i empresonats?
25) Per què cap ciutadà té dret a no rebre publicitat per cap mitjà?
26) Per què no podem tenir llistes obertes?
27) Per què els pressupostos generals de l'estat no poden fixar a partir d'una consulta popular?
28) Per què el dret a la pròpia vida no inclou el dret al suïcidi?
29) Per què SGAE i CEDRO ténen dret a robar sense rendir comptes a ningú?
30) Per què tenim una idea tant pobra de la democràcia?

Precarietat democràtica

Els mitjans de comunicació, els partits polítics i bon a part de la generació que va veure néixer l’actual monarquia parlamentaria s’entesten en sacralitzar el sistema, els seus símbols i mecanismes, la constitució i en molts casos fins la institució monàrquica: Ens volen fer creure que que no només no hi ha cap altre sistema millor per organitzar i gestionar l’estat sinó que a més, l’actual estat de coses és l’únic possible.

El republicanisme ha desaparegut de l’àmbit de proposta política real tant o més que el franquisme. Ara, això si, hom s’omple la boca de la paraula democràcia segrestant-ne el significat dins del marc concret del funcionament actual de l’estat espanyol. I eviten afrontar una evidència: la interpretació del concepte de democracia és ben diferent arreu. Hi ha monarquies amb diversos nivells de privilegis, de poder fàctic i atribucions polítiques, repúbliques (federals o jacobines i centralistes), estats que apliquen en diferent mesura i en base a criteris diversos la pena de mort… fins i tot la duració de les legislatures, el sistema electoral i el marc legal que regeix els diferents governs varia notablement d’uns països als altres.

Per això, i per una qüestió bàsica de coherència amb el significat bàsic del concepte democràcia, resulta inacceptable la interpretació tancada que des del nostre estat es fa d’unes opcions que per les raons que sigui em pres de moment però que res ens impedeix de canviar-les.

Fins al moment, el monarca espanyol i els seus privilegis han estat “instaurats i no restaurats” per un dictador feixista que, des del punt de vista de totes les actuals democràcies occidentals va ser explícitament i de manera reiterada durant 40 anys un delinqüent. La monarquia de l’estat espanyol no ha ni complert amb la mínima condició indispensable per poder penjar-se les medalles de “democràtica” i de “Parlamentaria”:
1) Invalidar el seu jurament d’acceptació a “Los principios i valores del Movimiento Nacional”.
2) Condemnar la dictadura feixista del general Francisco Franco i disculpar-se per les afinitats i complicitats amb ella demostrades públicament per la Casa Reial en un passat no tan llunyà com sembla.
3) Sotmetre la continuïtat de la institució monàrquica a la confirmació de les urnes.

Per altra banda, un simple vot cada quatre anys, amb llistes tancades, el migradíssim paper de la cambra de representació territorial i els nombrosos buits legals que amparen el gangsterisme en les administracions municipals no representen cap garantia de drets i llibertats civils. La manca de transparencia de l’administració és flagrant i arriba fins a extrems com l’actual negativa de publicar les balances fiscals de Catalunya o la il·legalitat de celebrar consultes populars fora de l’àmbit de l’administració central de l’estat i només en uns supòsits concretíssims.

És molt trist però fins i tot la dubtosa i acondicional democràcia interna de nombroses empreses multinacionals és més àmplia i real que la de l’estat espanyol.

I amb tant poc poder pensem que ja el tenim tot?

10 raons per no tenir tele

01. Per que el nivell de la programació no justifica el cost de l’aparell.
02. Per que no és saludable deixar-se bombardejar amb tanta publicitat.
03. Per que no triar continguts és tant precari com imprudent.
04. Per que si baixen molt les audiències deixarà de ser l’eina principal del sistema.
05. Per que internet informa i entreté millor: permet triar i s’adapta al teu temps.
06. Per que llegir, conversar, passejar, pensar o fer l’amor se’n ressenteixen.
07. Per que és una eina perversa de “Ramaderia Social”.
08. Per que si els nostres enemics volen que la mirem deu ser mala idea fer-ho.
09. Per que no ofereix continguts al públic sinó públic als anunciants.
10. Per que no cal: no es pot tenir tot ni fer-ho tot i la tele és prescindible.

Drets d’autor vs. dret d’ús de la cultura

El conflicte d’interessos està servit. Però no es tracta, al nostre entendre, d’un conflicte real entre usuaris finals de la cultura i autors. El problema real enfronta els marxants i intermediaris de l’art i la cultura amb el sector de la pirateria organitzada amb fins lucratius. Fem, d’entrada, algunes consideracions prèvies:
1) Els mal anomenats “Drets d’autor” no cobreixen a tots els autors. Ni els arquitectes, ni els dissenyadors gràfics, ni els estilistes, ni els perruquers, ni els cuiners, ni la immensa majoria de professionals creatius cobren res més que les tarifes establertes per a la feina feta.
2) Els usuaris finals de l’art i la cultura paguem per moltes bandes diferents cànons, taxes i percentantges en concepte de “drets d’autor”. Així, aquests costos adicionals ens repercuteixen en el cost de mercat de qualsevol fotocòpia (encara que sigui d’un original propi) en la mesura que el propietari de la copisteria ens ha de repercutir la part proporcional de l’impost que paga en aquest sentit tant quan compra la màquina com en el preu que li cobra l’empresa de la màquina per cada fotocòpia. També paguem aquest sobrecost en cada CD o DVD, en cada Disc Dur o qualsaevol altre suport d’emmagatzematge digital o magnètic que adquirim amb independència de l’ús final que li volguem donar. També, part dels nostres impostos es dediquen a subv encions i ajuts estructurals a les entitats que gestionen els drets d’autor dels seus afiliats, que també, per la seva part, paguen el servei rebut. Tots els mitjans de comunicació (públics i privats) paguen pel seu ús de la cultura i qualsevol usuari final d’aquests mitjans ha de pagar també si els vol utilitzar al seu establiment públic.
3) Els ingressos de les entitat gestores dels drets d’autor arriben a cabassos per totes les bandes però en tots els casos acaben repercutint d’una manera o altra sobre l’usuari final de l’art i la cultura. I aquest, per la seva banda, no té cap possibilitat de saber a què o a qui es dediquen aquests diners seus. Per altra banda, el pagament reiterat i indiscriminat de taxes i cànons no atorga cap dret adicional ni cap prestació de servei.
4) Més d’una quarta part del que paguem per un CD o un DVD verges correspon al canon establert per la Llei de la Propietat Intelectual encara que els utilitzem per guardar-hi les nostres pròpies fotos, apunts o escrits nostres, per exemple.
5) No tenim dret a fotocopiar un llibre o una enciclopèdia ni tansols quan els hem comprat i ens pertanyen.
6) La mitjana dels sous actuals no permeten un accés digne i suficient a la cultura als seus preus actuals i hom, en general, no es pot permetre veure les pel·lícules i obres de teatre, llegir els llibres i escoltar la música que necessitaria per fer-se una cultura adeqüada als temps i l’oferta actuals.
7) El nivell mitjà d’esforç i de talent esmerçats en la creació artística i cultural actuals no justifiquen tants privilegis pels seus creadors: cap artista és tant millor que un treballador d’un altre sector.

Aquests, i molts altres arguments ens fan pensar que:
1) El dret d’accés i d’ús de la cultura són universals i irrenunciables i ningú no hauria d’acontentar-se només amb la televisió gratuïta com a font.
2) L´única pirateria considerable com a tal (i, per tant, punible) és la que persegueix l’obtenció de rendiments econòmics il·lícits a partir de l’ús no autoritzat de l’obra d’altri.
3) El benefici abusiu, l’especulació i l’abús de poder de molts intermediaris artístics i culturals (Discogràfiques, editorials, distribuïdores…) són tant deplorables com la pirateria amb intenció de lucre i, per tant, haurien de ser igualment perseguits.

El retorn

Hem tornat. A partir d'ara mateix, aquest bloc torna a l'activitat després de més d'un any d'aturada. Tenim sorpreses a punt i moltes ganes de donar canya...